Al llarg de la meva trajectòria professional, més d’un alumne m’ha fet aquesta pregunta.
El primer que cal aclarir és que no existeix un únic “accent nadiu”.
Com en qualsevol llengua, l’anglès presenta una gran diversitat d’accents, segons la zona geogràfica, el context social o fins i tot la trajectòria personal de cada parlant.
Un cop entès això, molts alumnes reformulen el seu objectiu:
no es tracta tant de “sonar nadiu”, sinó d’apropar-se a un model concret, habitualment britànic o americà.
I aquesta és una aspiració perfectament legítima.
Recordo el cas d’un alumne que ja parlava anglès amb fluïdesa:
tenia un bon vocabulari, una gramàtica sòlida i era capaç de mantenir converses amb naturalitat. El seu anglès era clar i eficaç, tot i que conservava un lleuger accent —principalment català, amb alguna influència italiana pel seu entorn professional.
El seu objectiu era sonar més britànic.
Vam treballar en aquesta direcció i va aconseguir aproximar-se a aquest model. No perquè fos necessari per comunicar-se, sinó perquè era important per a ell.
I aquí hi ha una idea clau:
l’accent no és el més important… però es pot treballar.
Per a aquelles persones que vulguin millorar la seva pronunciació o acostar-se a una varietat concreta (com l’estàndard britànic, sovint associat al model utilitzat per mitjans com la BBC), hi ha diversos aspectes que es poden entrenar:
Els sons de la llengua (fonètica): identificar i practicar fonemes propis de l’anglès, especialment aquells que no existeixen en la llengua materna (per exemple, la diferència entre ship i sheep).
El ritme i l’entonació: no només com sonen les paraules, sinó com s’organitza la frase en el discurs real.
L’exposició i l’escolta activa: parar atenció a com parlen els models de referència.
La pràctica guiada: tècniques com el shadowing (repetir simultàniament allò que s’escolta) o la repetició estructurada ajuden a automatitzar patrons.
Ara bé, convé no perdre de vista l’essencial:
👉 l’objectiu principal és comunicar.
En la majoria de situacions reals —tant en l’àmbit professional com personal—, és molt probable que els interlocutors també siguin parlants no nadius. En aquest context, el més important és que l’anglès sigui clar, entenedor i funcional.
L’accent forma part de la identitat lingüística de cada persona, i mentre no interfereixi en la comunicació, no és cap obstacle.
Dit això, si es vol treballar de manera específica la pronunciació, el ritme o l’entonació, és perfectament possible fer-ho amb una orientació adequada.
💡 A les meves classes, adapto aquest treball a les necessitats i objectius de cada alumne, amb un enfocament pràctic i aplicat a situacions reals.
